tanzània, la terra dels massais

Fa un any vaig fer l’últim viatge, junt amb Ana, Emma, Gemma, Núria, Pau, Xaro i David, ens embarcàvem a Tanzània, el bressol dels massais.

Ja es sentia parlar de la COVID-19, començava a infectar-se gent a Itàlia, i algun cas a Espanya, però no ens arribàvem a imaginar tot el que podia arribar a causar, i que aquest sigues l’últim viatge.

A Tanzània ens van rebre Kalu i Mirishe, dos massais que s’han criat allí, gràcies per l’hospitalitat i per deixar-nos entrar a casa vostra!

Vos deixem un recorregut visual d’aquesta experiència.

 

Massais

Benvinguts! Als tanzans els hi fa molt de respecte veure una persona blanca.

 

El primer somriure els hi costa, però després te’l donen sovint.

 

Jove massai. Aquesta tribu és molt fotogènica!

 

La seua vestimenta és molt característica, hi ha teles de moltes maneres.

 

Es conviu en les mosques, les has d’apartar de tots els llocs.

 

També trobem parets pintades de qualsevol color, perfectes per a fotografiar a un massai.

 

Mercat de carn, aqui pots triar la teua peça de carn i cuinar-la allí mateix.

 

Tenen les galtes marcades, els hi fan de menuts per identificar de la tribu que pertanyen.

 

Els xiquets són tot bondat i alegria, no necessiten res (ni tenen) per jugar.

 

Aquesta és una imatge habitual, fer quilòmetres per anar a buscar aigua amb el burro.

 

Molts xiquets no van a l’escola, des de ben menuts ajuden als seus pares, la majoria de vegades cuidant els animals.

 

Els serveis mèdics són molt bàsics, s’han de caminar molts de quilòmetres per arribar al punt mèdic, i aquests tenen unes instal·lacions pèssimes. És habitual malalties o amputacions de part del cos.

 

Safari

És un terreny molt àrid, però també hi ha algun lloc per refrescar-se.

 

Un dels emblemes del país són els parcs nacionals, entre ells el Serengueti i Ngorongoro.

 

T’hipnotitzen les zebres, la perfecció de les ratlles.

 

Fins que no la veus en directe, no imagines l’alta que arriba a ser una girafa.

 

Quan el veus, entens per què és el rei de la selva.

 

Poblat massai

Al poblat conviuen persones i animals, com gallines o ovelles.

 

L’home no viu habitualment al poblat, tenen diverses dones, i qui porta el pes del poblat són les dones.

 

L’aigua és un bé escàs. Un germà banya al seu germà menut.

 

L’aigua s’aprofita i es torna a reaprofitar.

 

Tal com tenen una mica de seny els xiquets ajuden a les feines de la casa.

 

Germans i cosins, tots viuen conjuntament al poblat.

 

Molts de massais viuen de la ramaderia.

 

Escoles

Altres xiquets tenen la sort d’anar a l’escola, quan hi arribem tenen molta curiositat, alguns no han vist en la vida una persona blanca.

 

Sense diners hi ha imaginació, amb xapes de botelles aquesta xiqueta ha realitzat un collar.

 

Alumnes atenent a la classe.

 

Els jocs són molt habituals, com no tenen res material juguen amb jocs interaccionant entre ells.

 

També es motiven a l’escola, alguns saben que si tenen coneixements poden tindre un futur millor.

 

Quan t’acomiades ja no et volen soltar, i sempre volen jugar amb nosaltres.

 

L’educació és un bé escàs, però a poc a poc hi ha més alumnes i els pares són més conscients.

 

I fins aquí aquest viatge amb els massais. Habari!