L’Índia va ser un dels llocs que més m’ha sorprès, per com és la vida de la gent, principalment al carrer, els seus colors o com la religió marca les seves vides.

Concretament, vaig anar a l’Kumbh Mela, el pelegrinatge religiòs més gran de món, que es realitza cada tres anys a l’Índia, on assisteixen fins a 120 milions de persones.

 

Benarés, situada a la vora del riu Ganges, és una de les 7 ciudadess agrades de l’hinduisme. La vida està al voltant dels ghats, les escales de pedra que baixen fins el riu.
Els carrers hindús són plens de vida i color.
Cada dia a la posta de Sol es realitza un ritual d’agraïments junt al riu Ganges.
La vida al carrer és molt freqüent, l’activitat és frenètica.
La mirada d’un nen hindú, innocent, curiosa.
No es necessita un temple per practicar l’hinduisme ni una hora concreta.
Els aghori són una secta hindú separada que han estat exclosos de l’hinduisme. Són necro-caníbals, mengen restes de morts.
La vaca és un animal sagrat, dóna llet per a tothom, per això se la venera.
Molta gent viu de el comerç, comercialitzen qualsevol producte a les botigues a peu de carrer o com a venedors ambulants.
És molt freqüent trobar animals als carrers, desdee pollastres fins a vaques sagrades, gossos, gats i cabres.
Durant 8 setmanes l’hinduisme es submergeix en un món místic i espiritual, el Kumbh Mela.
Quatre vegades cada 12 anys es realitza el Kumbh Mela, el major peregrinatge de l’hinduisme.
Les condicions als campaments per a la majoria d’hindús no són òptimes i fa molt de fred a la nit.
Aquest any ha estat a Prayagraj, els seus carrers es converteixen en una festa on arriben milers de pelegrins.
Els tuc-tuc s’utilitzen per transportar la gent i qualsevol cosa. Ni t’imagines la gente que pot ficar-se en un tuc-tuc!
Es veuen molts contrastes de classes socials i de diners.La societat índia està dividida per castes, encara que s’hagin eliminat oficialment.
Cap de Ganesha, un dels déus més populares. Té cos humà i cap d’elefant.
L’Índia és una explosió de colors, cada un té un significat. El taronja és puresa.
En l’hinduisme per tenir una ànima pura has de fer bones accions. Són molts els que reben menjar a canvi de res.
Els hindús són curiosos, et miren fixament i no et deixen indiferent, fins i tot juguen amb la mirada.
En les condicions que siguin, recorren quilòmetres per arribar a les aigües sagrades.
Els Sadhus són monjos que segueixen el camí de la penitència o l’austeritat per obtenir la il·luminació i felicitat.
Qualsevol espectacle és bo per recaptar diners, encara que sigui contra la voluntat de al menor.
També hi ha les hijras, se les inclou en el tercer gènere.
Els Naga Sadhus van coberts de cendres sagrades, conegudes com vibhuti.
Sadhus dirigint-se a la unió del Ganges i Yamuna per al bany sagrat.
Al banyar-se creuen que es quedaràn lliures de pecats ells i les 88 generacions següents.
Els banys sagrats coincideixen amb el desplaçament del Sol cap a Capricorn, que simbolitza la fi de l’hivern.
Namasté, gràcies per haver dedicat un temps!