Premis Maestrat Viu 2017

Nova edició dels Premis Maestrat Viu 2017 i ja sumen 4, uns premis que revaloren la comarca històrica del Maestrat, des del Penyagolosa fins al riu Sénia, i des del Coll d’Ares fins a Vinaròs. Un Maestrat que administrativament ha sigut dividit, però encara hi ha gent que defensa una comarca històrica amb moltes coses en comú.

Enguany es realitzaven a l’auditori de Sant Mateu, i per a parer meu llueix molt més a exteriors que interiors, i més amb un Maestrat amb una gran quantitat d’espais monumentals dels quals es pot lluir, i més reivindicant la cultura.

La gala va estar conduïda per la coneguda periodista valenciana Xelo Miralles i la illenca Irene Sala després de tres anys de presentació de Taray Cuartiella, i el grup alacantí ESiR van donar el toc musical. Un grup compost per xiques, amb molt de caràcter i reivindicant el valencià i la igualtat, amb cançons pròpies amb una lletra que no deixar indiferent a ningú, va fer emocionar a la sala amb la versió “Al vent” de Raimon.

Durant la gala també es va fer un homenatge teatral al mestre Antoni Porcar Candel, un referent de l’ensenyament del valencià als anys trenta, on va revolucionar l’escola a Canet lo Roig, i va crear la revista escolar Ibèria.

Benjamí Barberà Miralles, un masover de Les Coves com s’anomena va guanyar el premi Carles Salvador 2017 pel seu treball de difusió i defensa dels molins hidràulics, el qual ens va contar tot el que representa per a ell estes ànimes com ell anomena. El premi Alfred Giner Sorolla 2017 va ser per a la calijona Berta Sans Monroig pel treball d’investigació “El parlar de Càlig” el qual va començar amb una curiositat i s’ha convertit amb un excel·lentíssim treball sobre la parla del poble calijó.

L’editorial benicarlanda Onada Edicions, l’editorial de referència de les terres de cruïlla, que publica llibres des de fa més de 15 anys, i enguany arribarà als 400 volums amb autors del territori va ser reconeguda amb el Premi Pere Labèrnia 2017. L’últim premi, el Seidia 2017 va anar-se’n fins a Culla, per la representació de La Conquesta de Culla, per la posada en valor del teatre en valencià com a punt d’unió del poble al voltant del seu patrimoni arquitectònic i històric, que alhora ha servit per iniciar l’estudi i la promoció d’altres aspectes de caràcter cultural.

Un any més he pogut assistir a una festa tan important per al Maestrat, i ja és al tercer. El president va reivindicar els orígens del Maestrat i que no passe a ser un territori deshabitat, un dels majors problemes que tenim, davant la mirada de molts de polítics del territori, els quals saben el problema, el pateixen però hi ha poques solucions perquè es frene.

Vaig trobar a faltar més coneixença i feeling amb el territori per part de les dos presentadores, unes grans professionals, però s’ha trobat a faltar saber el context del Maestrat. A més, sent una festa amb la qual es defensa el nostre territori, que millor que fer-ho amb la música, i apostar per talent local.

Sempre era positiu amb el nostre territori, però cada dia veig un futur més negre. La població envelleix a un ritme frenètic, i cada dia amb menys serveis, que provoca que els joves marxen fora on hi ha més oportunitats i un futur per escollir. Es mira molt darrere, qui som, i d’on venim, però també hauríem de preocupar-nos, i molt, per no ferir un territori oblidat i buscar les seues solucions.