xocolate CREO

Xavi i la fàbrica de xocolate

Em truca Xavi Benet, i no és per saber com estem de salut i la família, si no per a què vaja a fer fotos a la fàbrica, que diu que fa molt de goig. Està nerviós, el cap de setmana és Festast i bloguers de la revista Cuina visitaran la fàbrica de Xocolata CREO a Tortosa.

Durant dies ha estat netejant les màquines, i em comenta que han quedat lluentes, de museu. Això és el que té la família Benet a Tortosa, un museu en funcionament. Des de fa anys i gràcies a Mira que bo!, el primer projecte que vaig començar, vaig tindre la sort de conèixer a Xavi Benet i la seua familia. Des de xiquet sempre havia tingut curiositat per saber qui feia aquell xocolate de pedra, que els meus iaios i pares em deien que és igual que el que menjaven ells de menuts. I així és, utilitza la mateixa recepta, els mateixos ingredients, les mateixes màquines i la mateixa cura que li va ensenyar el seu pare.

Arribem a la fàbrica i ja olorem el cafè i el xocolate, i després d’una llarga xarrada per intentar salvar el món com sempre fem, em, fes el que vullgues. Anem per tots els racons, per les màquines i bidons de cafè, i després entrem a la sala on envasa el xocolate, paquet a paquet. Entre foto i foto anem menjant tarrons de xocolate,com enganxa el CREO! També ens comenta que li estan venint grups a la fàbrica: grans, menuts, tots senten curiositat per saber i tastar més este xocolate únic de les nostres terres. Xavi els hi ensenya el que té guardat: totes les diferents marques que produïen, la col·lecció de cromos, etc. Ens ho torna a traure a nosaltres i no és la primera vegada, però ho conta en la mateixa il·lusió que la primera!

Després anem a la sala de màquines, llueixen com mai, i ens diu que els bloguers li van preguntar sorpresos si de veritat produïa allí, clar que si, va respondre ell.Té un museu, i s’ho comença a creure, anem per bon camí Xavi ?

Així és Xavi, un artesà del xocolate. Pot ser que no està reconegut per molts, que s’emportin premis i reconeixements els que han fet grans coses amb fortes inversions, tan públiques o privades. Però ell, com sempre, tableta a tableta i per tots els nostres pobles endolceix un sentiment que esperem que perduri sempre.