La Garrotxa, autòctona 100%

La Fageda d’en Jordà

Sempre fa il·lusió un regal, i més si és una persona que sap els teus gustos. Un dels majors plaers que tinc és viatjar, conéixer indrets nous i com no, fotografiar noves experiències.

Amb este regal fem cap a La Garrotxa, una zona que havia sentit parlar i tenia la curiositat d’anar. Primer parada a La Fageda d’en Jordà, un bosc de faigs que s’assenta sobre la lava procedent del volcà Croscat. És com si estiguesses al típic bosc que es veuen als documentals, i més a la tardor, a l’estació que vam anar, les tonalitats marrons i grogues són carn de canyó per a la càmera!

Vam realitzar un recorregut circular que va començar a Can Serra, i després dels màgics boscos, vam arribar a La Fageda, on elaboren els deliciosos iogurts. És una empresa pionera, ja que treballa gent amb discapacitats psíquiques i reinserció social, tot un exemple a seguir.

Després comencem la pujada al Volcà de Santa Margarida, fins que trobem l‘ermita que fa referència al volcà, una de les més curioses que he vist, ja que està dins del cràter del volcà.

El paisatge canvia molt quan passes pel costat del volcà Croscat, les restes de lava solidificades criden molt l’atenció, dividides en capes per les diferents erupcions i amb unes tonalitats fosques. Molt aconsellable esta ruta!

 

La Garrotxa rural i monumental

L’endemà vam visitar diferents poblacions de la zona, entre elles Banyoles i el seu llac, encara que no pertany a La Garrotxa. Després la monumental Besalú, que està quasi com a l’edat mitjana, dóna gust visitar poblacions que han restaurat tan bé el seu patrimoni, em va recordar molt a Morella.

Després un dels pobles més famosos de Catalunya gràcies a El Foraster: Castellfollit de la Roca, enclavat dalt del turó i construït allargadament. Quan passeges veus com els carrers es van fer estrets fins a arribar al campanar.

Finalment vam arribar a Olot, on destaquen algunes cases modernistes dins del nucli antic.

 

Museu Dalí

L’últim dia vam decidir visitar el Museu Dalí a Figueres, encara que no estava als nostres plans, feia temps que els dos teníem ganes d’anar-hi i ho tenim al costat, no sabem quan tornarem a pujar a la Catalunya Nord!

T’agrada o no l’art, és una visita obligatòria. Dalí ha sigut un dels grans genis del segle XX. La seua ment no tenia límits, plasmava amb qualsevol art la seua visió, amb pintura, escultura, objectes, joies, etc. ho bordava amb tot. D’aquí que la seua petjada encara perdura, i perdurarà tota la vida.

Des de il·lusions òptiques, objectes surrealistes i joies impressionants, des d’un homenatge al seu bigoti.

 

També a destacar l’autenticitat del lloc, l’estima i la protecció que tenen per la natura, el patrimoni i el seu territori. El menjar amb la cuina volcànica com a protagonista és un dels grans actius, vam visitar el menú degustació al restaurant Masnou, un gran encert.

Moltes gràcies per mostrar-me este gran paratge!