Costa Rica – Animals

Dos setmanes sent Frank de la Jungla a Costa Rica! (Part 1 de 3)

Una de les raons que volia anar a Costa Rica eren els animals, ja que és un dels països amb més biodiversitat del planeta, preparant el viatge t’imagines la gran quantitat d’animals, i que et vas a convertir en el nou Frank de la Jungla

Quan Miriam i Araceli (les meves companyes de viatge), em van proposar aquesta destinació, m’ho vaig pensar poc, un dia de recerques per Internet per veure que podia trobar-me i va ser la seva biodiversitat la que va acabar convencent. Al principi tot animal que es bellugava, m’emocionava de veure-ho, fins a la gran quantitat de vaques que hi ha en els seus camps al costat d’algun cavall o les gallines que tenen la majoria de cases al camp. Quan vam començar a veure bastants animals va ser al Parc Nacional de Tortuguero, i gràcies a un guia d’allà, Rafa Albir, ens endinsem pels seus canals i vam començar a veure micos aranya, la primera granota durant tot el viatge (de color vermell, millor no tocar-la que és verinosa i els aborígens les posaven en les llances com a verí), iguanes en els arbres, tucans, garses, vam intentar buscar un caiman que al final no vam veure, i un voltor negre anomenat voltor, i no vaig poder fer fotos a una de les experiències que més em van impressionar: la fresa de tortugues.

Després de Tortuguero baixem a Puerto Viejoj, on em quedo amb més ganes de veure animals: uns petits ratpenats amagats sota un full, llagostes que em recordaven a “Tenacitas” que pescaven a la mateixa platja, gossos tirats al mig del carrer que no podien aguantar la calor i per horaris no vam poder entrar al centre de rescat Jaguar, un centre de rescat, rehabilitació i reintroducció d’animals silvestres.

El següent destí va ser la Fortuna on vaig poder fer una de les fotos que més ganes tenia, la famosa granota verda d’ulls vermells, es que és la típica foto, però veus la granota i et quedes impressionat, sembla de joguina, no sembla real amb aquests colors! A La Fortuna vam fer gràcies a Hector Altamirano vam realitzar una excursió per les llomes del Volcà Arenal i trobem en un camí un escurçó vellut, una de les serps més verinoses que hi ha, i davant els nostres ulls Héctor va començar “a jugar” amb ella, nosaltres estàvem a 5 metres de distància, acollonits no, el següent!

Arribats a Monteverde comença el bo, esmorzant al hostel vèiem a les finestres una família de micos carablanca, i de seguida vam sortir, amb una mica de por que ens donessin una mossegada els vam donar una mica de menjar, però l’excitació de tocar-los va ser màxima ! A la tarda nit, al mateix hostel organitzaven una excursió pels voltants on vam veure una gran quantitat d’animals: granotes de diverses espècies, òlibes, taràntules, i algun mamífer el nom no me’n recordo. L’endemà vam anar al Canopy (tirolines) i en acabar ens vam quedar abobados mirant els colibrís, increïble la velocitat que es mouen aquests ocells, el diminuts que són i com es suspenen en l’aire.

 

Al final ens quedava la part on pots veure més animals, el Parc Nacional de Manuel Antonio, al sud de San José. Per la carretera cap a Manuel Antonio parem al pont del riu Tárcoles, per fi els vam veure, millor veure’ls des del pont i fer zoom amb la càmera … El camí cap a les platges és un gairebé un safari amb mandrosos, micos aranya, óssos rentadors, llagostes de colors, però la diversió arriba a la mateixa platja, ja que on anem a posar la tovallola veus una iguana gegant prenent el sol, i sense intenció de marxar. Quan ja estàvem al mar, una família de quatre óssos rentadors anava buscant per totes les motxilles alguna cosa per alimentar-se i vam sortir corrent perquè no ens robessin res, per sort nosaltres no vam ser víctimes, però els nostres veïns si. Un cop prenent el sol i mig adormits, va tornar la iguana. Mentrestant, a 10 metres a l’interior hi havia unes famílies de micos carablanca que s’alimentaven a costa dels turistes. Tota una convivència a la platja amb els animals, on no tenen gens de por als humans.

Si t’encanten els animals, Costa Rica és un dels teus destins, sense endinsar pels seus selves pots veure una gran biodiversitat i sobretot un gran respecte per ells. Els tics saben que la fauna és una de les grans riqueses del país, i gràcies a ells s’estan convertint en una de les destinacions potencials de turisme responsable.