De Rossell a Albarracín
Quan anem a passar dies de vida rural, ens ve al cap, Els Ports, el Matarranya o la Terra Alta, però un passet més hi ha molt per descobrir, un entorn que ha canviat molt poc, uns pobles que es conserven quasi tal com eren i un paisatge que pareix els Pirineus. De Rossell fins a Albarracín, i tornant per Vistabella, cotxe, pobles, muntanya i ovelles.
Dia 1: De Rossell – Cantavieja
Para a l’ermita del Pilar, a Catí, que el Maki del Pintxo en va ensenyar, gràcies a la tardor està espectacular, amb unes tonalitats grogues, tardor en estat pur. Passat Catí parem a La Montalbana, una pedania d’Ares, per sort hi ha cases restaurades, llàstima que el bar ja no està obert. Comencem a muntar el coll d’Ares del Maestre, i allí està, dominat pel seu castell, espectacular com sempre, amb unes vistes que no deixen de sorprendre. Passem per Vilafranca del Cid, i parada obligatòria a La Pobleta del Bellestar, un extraordinari conjunt històric-artístic, que serveix de límit entre la Comunitat Valenciana i la d’Aragó i ens trobem amb el ramat que ja arriba al corral, espectacular!
Arribem a l’Iglesuela del Cid, i llàstima que ja se’ns ha fet de nit, el poble està molt ben conservat, i m’havien parlat molt bé, un altre dia ja el gaudirem. I fem nit a Cantavieja, una volteta pel poble i un mos, i demà a fer la visita de dia.
Dia 2: De Cantavieja a Albarracín
Al despertar tornem a fer la volta per Cantavieja i comencem el viatge cap a Albarracín. Sense saber-ho ens endinsem dins d’uns paisatges que no m’imaginava, com si sigués, gens d’envejar al Pirineu. Primera parada Fortanete, sense paraules, el poble és preciós, es conserva molt bé i les flors i plantes a les balconades encara li donen més encant.
De camí parem per alguns pobles com Villarroya de los Pinares, Allepuz, Monteagudo del Castillo i Cedrillas fins a arribar a Teruel, i després cap a la Sierra d’Albarracín, on ens quedem bocabadats amb els Boeing 747, el pàrquing d’avions més gran d’Europa!
Fins arribar a Albarracín, quin encant amb totes les cases rogenques, i sobretot les vistes del poble des de dalt de la muralla. És un dels pobles que s’ha de visitar, i si és pot a la tardor, que mentre arribàvem les fulles cauen dels mateixos arbres, tot un espectacle!
Dia 3: D’Albarracín a Vistabella del Maestrat
I fent nit a Albarracín, tornem cap a casa, però no pel mateix camí, a La Puebla de Valverde i direcció cap a Mora de Rubielos i després cap al nou poble “más bello y bueno”: Rubielos de Mora, que substitueix a Morella amb este guardó de Ferrero Rocher. Passem per Nogueruelas i fem una parada a Linares de Mora, on ens dóna una gran sorpresa com a Fortanete, quin encant té este poble. Pels carrers del poble ens trobem una dona i ens pregunta d’on venim, li diem que d’Albarracín, i diu que l’ha vist per la tele que era molt bonic, que ella quasi mai ha sortit del poble, i amb 80 anys!
Pugem amunt amunt i al poble més alt d’Espanya, Valdelinares, alta muntanya en estat pur, i després quasi que tornem per la carretera que havíem començat al principi, a Mosqueruela, també amb molt d’encant. Anem a fer un mos a Puertomingalvo, i pel camí parem que ha de passar una rabera, que bonic és que hi haja ovelles i pastors encara, i s’està perdent. Hauria d’haver un ramat per poble, i no hi haurien problemes d’incendis, a part que donaria treball i producte de qualitat.
Creuem el Penyagolosa i anàvem a visitar la Fira d’Oficis antics de Vistabella, i quina llàstima que arribem tard, per la tarde ja no realitzen actes, però visitem la fireta i ens emportem un cistell, molt aprofitat per les sessions de nadal!
Una gran troballa molts de pobles, entre ells Puertomingalvo i Linares de Mora, la majoria sabia que existien i tenia pendent una visita, altres no, però l’experiència molt agradable. Terres de cruïlla que han viscut molts moments històrics i han sigut fortaleses per al Cid, Jaume I, Cabrera, maquis, entre altres. Terres que ara s’han quedat lluny de la costa, i això significa que estan perdent població a un ritme desmesurat.
Com a pro d’això és que els pobles mantenen el seu aspecte natural, i la gent està conscienciada en restaurar les cases tal com estaven. La contra es que s’estan deshabitant; és difícil viure aquí, per la manca de servicis i de treball, i els joves busquen una vida amb més oportunitats lluny d’ells als grans nuclis urbans. Cada dia hi ha més cases buides, que espere que no és convertisquen en pobles abandonats i deshabitats. Seria perdre part de la nostra història.